Vejin - unbekannter nachbar - vicino sconosciutoVejin - unbekannter nachbar - vicino sconosciuto - Foto: Freddy Planinscheck
Ladinia
Ladinia
StoriaGeografiaLingazCulturaLadinia encueiEsposizionImmagine panoramicaContattoLingazdeutschitaliano
Lingaz
Ladin dolomitan

L amich dles signoures

Ajache la valeda de Gherdeina é tant bela y l hotel tant bon, jonse bele da diesc agn incà d'invern dagnora tl medem luech. L hotel é gran assé che en ne conesc nia bele do l secont iade duc i ghestc. Sceben che cerc musc te resta empò tla ment enchin al iade do. Ensci fòvela ence con l amich dles signoures. N el plu ti agn, soura i setanta, na paruda deleteivla, ciavei blanc y na ousc chieta y monejela, che se cruziova vigni sajon de na signoura, vigni iade de n'autra. L plu gen òvel signoures plu de temp, a cheles che al ti fova suzedù valch. Te n tel gran hotel ti suzédel tresfora zeche a zachei. Sun la glacia dan entreda tómel empermò na signoura che veiga empue' puech, iust opereda a la lesura dl uf, y se romp l pe. Ela messa vegnì porteda te ospedal, ruva do da n'edema indò dereviers y sta dut l domesdi senteda te salf. N tel pice cuzin bel bas dal peil de seida de na grassona de Minca giapa fora de nia la schita y ence sce l dotor di tiers ti à ciamò cialé, él crepé do doi dis dai cranfs. Na vedova nia plu tant joena, de n industrial de Milan, patesc do l cuart di de sies feries - cossa che ne ti fova ciamò mai suzeduda - da n mel al cuer con problems de fle. Al possa ester pervia dl clima stimolent dla valeda tant a l' auta.
Tres fova l amich dles signoures enjigné. El consolova, el tegniva les mans, el rejonova bel a chiet per dé forza, el compagnova signoures zotes tl zenter dai bagns de cura, el bevova domesdis a la longia té con vedoves solentes y el portova tei picesc cuzins biei basc dal peil de seida che ova mel al magon dal dotor di tiers.
"Chest iade soméiel che al ne sibe nia chilò", se dijóvanse l un a l auter la seconda seira do ceina. Nos ne vedovan nianca degugn che zotiglova ite con n gips bel fresch, degugn con l guant da duel, degun pice cuzin bel bas dal peil che lujova tres demanco. L diretour é ruvé pro nosta meisa per nes saludé.
"Co vàla pa?"
"Tres bona, dilan."
"L amich dles signoures n' é chest an nia ruvé adalerch."
"L amich dles signoures? Ah, l consoladour dles animes. Ie ti dije l consoladour dles animes."
"Bon inom. Al someia che al ne sibe nia chilò."
"No. Al ne possa nia. Ne saveise pa de dut cant nia?"
"Pu cie pa?"
L diretour se à senté ca pro nos, cie che al ne fajova gnanca pro ghestc che vegn bele agn a la longia. "Donca. El consolova pu tres chi da la desfortuna, spezialmenter cheles da la desfortuna. Perdret demè cheles da la desfortuna. Y te na tel ciasa desche chesta él dagnora val' àmeda che à debojegn de consolazion. Da fé chel laour fòvel l miour. Ves recordeise pa la storia con chel pice cuzin bas dal peil de seida? La signoura volova per protesta debota s' en jì y nes mandé n avocat te ciasa. L amich dles signoures, coche Vos ti dijeis - demè per dì, el à pa inom Huber, bel scempl Huber, sceben che en se aspitessa valch cotant plu de nobel - Huber donca, l amich dles signoures se ova cruzié che la patrona dl pice cuzin bas restessa y a la fin s' en fòvela juda a ciasa tant contenta y a una che ala à aposté n'edema plu giut per la sajon che vegn.
Desche consoladour dles animes fòvel danz l miour. Ie fove sovenz content che el fova chilò. N iade ti éi fat la proposta de ti scinché les feries chilò da nos. Con marvueia senziera n' en volòvel savei nia, coche sce ie ti esse fat na proposta da puecia cherianza." "Y chest an màncel."
"Chel ne à nia da en fé con chest. Chela é n'autra storia. L an passé, puech temp do che Vos seis stés chilò, onse abù n cajo de mort. La fia de na signoura, enstessa nia plu la plu joena, é sofoieda te si plumac de pluma te si let. Vos podeis ben Ves l enmaginé cie davoleimel che chel é sté per nos. L'oma é vegnuda da nescia, l dotor ti à fat sprizes, ma ales à jové a puech. Permò canche l amich dles signoures se à cruzié dla vedla ela, onse podù sté zenza festidesc. El se à cruzié de dut per la sepoltura. El é jù con ela tles boteighes a compré l guant da duel. El à metù ju l avis de mort, l à porté te stamparia y à scrit les miscions. El à saludé l plovan avisa desche i carabiniers.
N'edema do fòvel la sepoltura y nos se fajovan de marvueia tant gaierda che la vedla àmeda fova. L amich dles signoures la menova pro n brac. El la tegniva canche ala fova dan fossa de sia fia. Te gliejia fòvel senté dlongia ela y ti dajova si fazolet da nes. La seira do la sepoltura él ruvé i carabiniers y se l à tout pea. L fazolet da colours che al ova tres te sia gofa de camejot ti fova tomé fora canche al se ova plié soura let ite per druché ju l plumac. Y ajache el ova n tel grumon de fazolec desferenc ne l òvel gnanca mància." "Cheles giames rotes, chi mei al cuer con problems de fle, cheles mortes de cuzins ti agn passés, fòvel pa dut sies operes?" "Plu dessegur ben, ence sce en ne l possa nia desmostré."
"N regissour de desgrazies dassen abel. Ma ciuldì pa?"
"Per podei consolé."
"Se lasciòvel pa almanco paié sies feries chilò da les signoures?"
"No, chel ne òvel nia debojegn. El é dal muet."
"Y cie él pa dapò sozedù con el?"
"El é vegnù condané y saré via."
"Dapò ne pòssel nia plu consolé sia ultima vitima."
"Ma zenzauter. Ie é audì che la vedla signoura va a l chierì n iade al'edema te perjon y che ei doi dessa volei jì a sté adum pernanche el é indò lede."

 

Traduzion de Rut Bernardi

[top]

Created by Endo7 Consulta per i problems ladins - Comun de Bulsan / Mateo Taibon